Cursa de l'Alba 2010 - La crónica

Bé doncs, després de dos intents que no van poder ser, a la tercera vaig prendre part a la 23a Cursa de l'Alba. Si en porta tantes edicions, només pot ser per un seguit de factors, que són entre d'altres: un recorregut fantàstic, exigent però variat, uns desnivells que castiguen però que permeten anar fent, una organització sensacional, tot el recorregut perfectament marcat i avituallaments que els trobes abans de que els necessitis, tot sumat a que sembla que el poble de Collbató realment sent la Cursa com a seva, fa que la gaudeixis des de l'inici. Dit això anem a la cursa, que me la vaig prendre com a darrer test abans de la marató de Copenhague i que sobretot havia d'assegurar que arribava a meta d'una peça i que els 24kms i 1300m de desnivell no em deixarien les cames trinxades a 15 dies vista. Després de començar dins del poble, per obrir grup enfilem la carretera de les coves, on ja el desnivell és considerable. Tot just cap al km3 arribes a l’alçada de les coves del Salnitre, Crec que enfilo les escales i el sender sobre la posició 20, i així fem tota la pujada a Sant Miquel, passo a algú i algú també em passa, sense agobiar-se, la cursa és llarga i a davant anem dispersos. Passat el Monestir entrem al corriol que porta al cim de Sant Jeroni, alternant escales, algun tram de pista més planer i algun corriol més tècnic. Passat el control del coll, veig que trigo bastant a trobar-me el 1r que baixa i això m'anima, doncs he regulat molt a la pujada i pensava que em trauria més temps en aquest punt. Girant a dalt del cim, amb la boira passo crec que 16è, i començo la baixada amb ganes perquè estic bé, però controlant, que els turmells i genolls han de sobreviure...així doncs avanço un parell o tres de corredors, sense passar-me de voltes, i acabo 12è en 2h08, a menys de 9' del guanyador. Realment molt millor del que m'esperava, molt content, per arribar sa i estalvi, per haver-m'ho passat de conya i per haver-me trobat realment bé…ah! I el més important! Crec que les cames estaran bé per poder fer la darrera setmana forta pre-marató!. Ara tinc un trofeu que diu 1r Senior, doncs els 10 primers de la general ja tenien el seu premi,…el tema és que com la Elisabet es trobava malament vaig sortir ràpid cap a casa i no el vaig poder recollir, sort del Ruben, que va pujar a buscar-ho.
En resum, una cursa a recomanar, per sí mateixa, per la gent i per l’ambient en arribar, amb massatges, botifarrada,…etc