martes, 9 de marzo de 2010

Marató de BCN'10 - 5 minuts de més...

Doncs començo ara la meva crònica de diumenge, però si no heu llegit la del Toni, que està tot just a continuació, comenceu per la seva que el noi ja s’ho mereix pel seu esforç i resultat. Havia arribat en aquesta cursa confiat de que era el moment de provar de ser sub2h40, doncs l’entrenament amb els celularunners estava anant molt i molt bé i les curses m’havien donat la moral necessaria: si a la mitja de BCN vaig fer 1h14 podia intentar passar a 1h19, i aquesta era la intenció.

Uns dies abans es complica el tema amb un mal al genoll que em fa descansar alguns dies, i després el fet de no poder fer duet amb l’Eloi em deixa una mica insegur. Però diumenge el dia s’aixeca bé, temperatura ideal per córrer i mitja hora abans de la cursa ja he trobat el grupet amb el Sergio Colmenar i l’Antonio Sevillano que m’ha de portar a passar la mitja a 1h19 poc. Sortim molt ben col·locats i entrant a c/sants ja podem córrer bé. Arribo a Diagonal i hem perdut uns quants segons...m’arriba el 1r moment “enajenación mental” i em poso a tirar del grup, i serà així tota l’estona...passo el km8 saludant la Eli i l’Aran. Aqui comença a fer mal el genoll, si va a més hauria de parar...la molèstia vindrà fins al km20 més o menys, a partir d’allà ja no noto res, suposo que en veure que la mitja la passem 1’50” més lent del previst m’emprenyo i passo a tirar més fort. Al final va ser un suïcidi, però em trobava bé i havia d’intentar-ho. Del 20 al 32 passen tots els kms per sota de 3:45...així al 32 ja estem a ritme de 2h39 llargs, aprofitant l’estela del Victor Morente que em fa fer un 3:37-3:36 que certifiquen el que vindria després, perquè aquí es va acabar tot. Acabava de passar a la noia etíop que va fer 6a crec, la Biru,...però 2kms després em torna l’acció perquè ja vaig fos. Arribant al km 36 de l’arc de triomf tot i els ànims de la gent ja no vaig més...passo dels fantàstics 3:47 a 4:07, 4:12, 4:22,...em passen el Gonzalo, el Sergio, l’Antonio i del 35 a la meta em cauran més de 3’, ells podran fer 2:41 -2:42 i jo m’arrossego per entrar en 2:44. Realment em vaig buidar molt de cames, em feien un mal terrible, cada vegada que el peu tocava el terra era molt dolorós. Sort que la Eli, que va aprofitar per rodar i veure’m als kms 5,8,11, 22, 26, 28, i 35 es va posar al meu costat al 41 per acabar una mica més ràpid, perquè ja m’havia deixat anar. Estic content, perquè tot i petar molt i no fer els 2h40, ho vaig intentar, tot sapiguent que potser no arribaria, i m’ho vaig passar d’allò més bé tirant molta estona del grupet. Ara a recuperar-me bé de la matxacada (avui no em puc moure) i a intentar-ho de nou a la propera.

Respecte a la cursa, molt bon ambient, circuit millorat amb respecte al ’07 i recorregut molt maco, ben organitzat i molt recomanable per tothom. El fet de portar el pitrall amb el teu nom és un encert, molta gent t’anima directament pel teu nom i això s’agraeix. Apa doncs, ens veiem a la propera.

1 comentario:

  1. En condiciones normales habrías bajado de 2:40, pero estas tres últimas semanas que no has podido entrenar te han dejado mermado.

    Todo y así te ha salido una maratón muy buena, y seguro que en la próxima consigues el objetivo.

    Venga Juanan

    Pepe

    ResponderEliminar