Marató Barcelona 2010

L’objectiu de la temporada ha arribat. Nou setmanes de preparació i tot l’any entrenant per intentar millorar la marca de l’any passat. I bé que l’any passat faltava molt rodatge, però el temps va ser excel·lent à 2:58:47, per sota de les 3 h!

La intenció era fer 2h 55’. Sembla poca millora, però vol dir anar a un ritme promig de 4’09”, cosa no gens fàcil. De tota manera semblava possible, ja que el 14 de Febrer vaig fer 1:21:29 a la mitja de Barcelona, i arribant ven sencer.

L’estratègia era sortir ràpid i agafar la velocitat de creuer a 4:08’/km fins el quilòmetre 35. A partir d’allí, és inevitable perdre temps, i acabar a 4:15’/km. Així, la primera mitja a 1:26:20 i la segona a 1:28:40. Amb això clavava els 2:55:00. De tota manera, és qüestió d’anar a sensacions i m’angoixa afluixar o accelerar en funció del que diu el rellotge.

M’he situat bé a la sortida i he sortit disparat. No volia que em passes el de l’any passat, quan vam tardar més de mig minut a sortir i ens vam trobar amb un transit emprenyador per la carretera de Sants. Primer quilòmetre a 3:45’/km sense esforç. Ara, seguir ràpid, fins la pujada pel camp del Barça. El ritme comença a ser 4 min/km, i el grup em porta a aquest ritme, fins el quilòmetre 10. Sé que no és el meu grup i pagaré l’esforç, però res millor que anar ven aixoplugat. Al capdavant del grup hi ha en Marc, que se que és bastant més ràpid que jo, però estic còmode i s’ha de ser valent i arriscar.

Al quilòmetre 10 deixo marxar el grup del Marc i m’arrapo a un altre grup que anava uns 3”/km més lent. Massa ràpid, però que haig de fer, despenjar-me i quedar-me sol amb el ventet que feia? Fot-li, fins la Meridiana que fa pujada, on serà fàcil despenjar-se sense remordiments. Però la Meridiana tampoc puja i passo la mitja a 1:24:50, molt per sota dels 1h27’ que tenia al cap. La veritat és que no anava sobrat, com l’any passat en aquest punt, però ja veurem.

Faig la baixada de Bac de Roda, i torno a despenjar-me del grup amb la intenció de posar-me a la velocitat de creuer de 4’08”/km. Ve una altre grup i faig tota la Diagonal amb ells. Aquest tram fins el km 30 és clau, i no vull perdre el grup, que ja em costa de seguir. Però el grupet segueix a 4’/km.

Hem prenc el tercer gel i començo el tram del litoral amb les cames ja tocades. De fet, ja feia estona que notava molèsties als abductors, que mai m’han donat problemes. Amb això, començo a córrer malament i no tinc alternativa que deixar-me anar. Perdo el grupet i no en ve cap per emprenya’m. De fet, la gent es comença a disgregar i tampoc és que estigui clavat del tot. Doncs el parcial fins al km 35 surt a 4’09”/km, però l’acabo força tocat.

Fins llavors anava per 2h 50’, i per tant tinc un bon marge. Si no pujo de 4’15”/km de l’any passat, encara puc fer un bon temps. Saludo a la família i passo del 35 al 40 a 4’26”/km. L’estic cagant, però tothom està com jo. Vinga home, falten 2 km i no hi ha símptomes de rampes! A fons que fa baixada! Faig els 2 últims km a 4’14”/min, amb esprint final inclòs (el rellotge marca 2:52:59 quan passo per meta). Just abans d’arribar rebo els ànims dels meus petitons, que han fet un altre esprint per ser-hi just abans que jo.

Temps final 2:52:56. Un tiempasso!, com m’han felicitat alguns.

Ara estic a la fase de recuperació, però més content que un gínjol. Aupa cèl·lula running i els que ens han animat a la cursa!

Toni