Ja feia temps que tenia ganes de fer aquesta cursa, però com sempre arribo en un punt de forma pèssim em donava pal fer-la.
Aquest any tot i que des de febrer que no entreno de manera continua ni tenia cap objectiu, m’havia proposat intentar sortir entre setmana algun cop per arribar al principi de temporada de Setembre amb un estat de forma en la cursa a peu millor que altres anys.
Aprofitant això, aquest any era el apropiat per fer la cursa de la meva ciutat, ja que podia fer una cursa “digne”
A la sortida em trobo a uns quants Blacks..........Estudiante, Jose Wilier, Dani Tost i Juanmi. Em poso al davant per tal que des de la sortida el ritme pugui ser constant i no tenir els embossos de una cursa amb mes de 1000 corredors.
Les primeres sensacions son molt dolentes. Veig al Juanmi com va super, m’avança el Estudiante, però se que no es la roda a seguir. Mes tard el Jose Wilier, però prefereixo anar a ritme.
No vaig be, però tampoc malament. Fem el primer quilòmetre a poc mes de 3:30 i comença la pujada del carrer 22 de Juliol, aquí em recupero una mica i em poso al darrera de un grup. Veig com el retalladors van fent la seva feina, mentre els “legals” perdem 20 segons en tan sol una cantonada.
Primera baixada i les cames no em donen mes. La gent ens miren dient que estem bojos!!!!. De seguida uns metres de pla i comença la pujada de veritat, dos interminables quilòmetres.
El termòmetre marca 33 graus, les cames van molt cansades i la pujada no acaba. A meitat de la pujada un oasis en forma de avituallament, on ens donen una ampolla d’aigua calent que no serveix per res. Però tot arriba al seu final i després de “coronar” només queda la baixada fins a la arribada.
Intento apropar-me a la gent que tinc al davant, però no puc, sempre els tinc a la mateixa distancia i es que estic cansat. Últim quilòmetre a 3:20 arribant bastant fos.
Al final 29:37 a 3:48 de mitja, que amb la calor que feia i el desnivell de 60 metres no està gens malament.
Aquest any tot i que des de febrer que no entreno de manera continua ni tenia cap objectiu, m’havia proposat intentar sortir entre setmana algun cop per arribar al principi de temporada de Setembre amb un estat de forma en la cursa a peu millor que altres anys.
Aprofitant això, aquest any era el apropiat per fer la cursa de la meva ciutat, ja que podia fer una cursa “digne”
A la sortida em trobo a uns quants Blacks..........Estudiante, Jose Wilier, Dani Tost i Juanmi. Em poso al davant per tal que des de la sortida el ritme pugui ser constant i no tenir els embossos de una cursa amb mes de 1000 corredors.
Les primeres sensacions son molt dolentes. Veig al Juanmi com va super, m’avança el Estudiante, però se que no es la roda a seguir. Mes tard el Jose Wilier, però prefereixo anar a ritme.
No vaig be, però tampoc malament. Fem el primer quilòmetre a poc mes de 3:30 i comença la pujada del carrer 22 de Juliol, aquí em recupero una mica i em poso al darrera de un grup. Veig com el retalladors van fent la seva feina, mentre els “legals” perdem 20 segons en tan sol una cantonada.
Primera baixada i les cames no em donen mes. La gent ens miren dient que estem bojos!!!!. De seguida uns metres de pla i comença la pujada de veritat, dos interminables quilòmetres.
El termòmetre marca 33 graus, les cames van molt cansades i la pujada no acaba. A meitat de la pujada un oasis en forma de avituallament, on ens donen una ampolla d’aigua calent que no serveix per res. Però tot arriba al seu final i després de “coronar” només queda la baixada fins a la arribada.
Intento apropar-me a la gent que tinc al davant, però no puc, sempre els tinc a la mateixa distancia i es que estic cansat. Últim quilòmetre a 3:20 arribant bastant fos.
Al final 29:37 a 3:48 de mitja, que amb la calor que feia i el desnivell de 60 metres no està gens malament.
Pep Prado Espinosa 29:37 3:48 38-M5 CELULA RUNNING
No hay comentarios:
Publicar un comentario