Cursa d'estiu de Bagà

Aquest Sant Joan vem decidir passar-ho a Saldes, i després de fer la reserva vaig veure que aquell mateix cap de setmana feien la cursa d'estiu de Bagà...cursa de 12.5kms i 250m de desnivell, pujant uns 7 kms primer per dintre del poble i després per pista, per acabar fent uns 3kms de baixada amb fort pendent però per pista en bon estat i uns darrers 3kms que baixaven una mica però tenien una petita pujada. La cursa és d'allò més campexano, molt recomenable, uns 100 corredors, molt bon ambient, avituallament cada 3kms, i un recorregut exigent (bé, això sempre dependrà del ritme, oi?) però maco, amb vistes a la vall. En arribar, tothom cap a la seu de la penya blaugrana, on es passa el video de la cursa i on els corredors rebem el diploma amb el temps i la posició, signat per l'alcalde i el presi de la penya.

La cursa surt pujant fort, per acabar fent un volt pel poble i creuar el riu muntanya amunt, aqui estem un grupet d'uns 10 corredors, que anem junts fins el km3, on un noi del Callús tira fort quan augmenta la pendent i se'n va amb el noi del CA Berga que al final guanyaria i un altre. Jo em quedo amb un altre noi en 4rt i 5è lloc, doncs pugen fort. A dalt, al km 7 i algo, em porten uns 20", però baixant de seguida passo al noi que anava 3r i segueixo, però gairebé no retallo temps amb els de davant, que els vaig veient lluny. Arribem al 10 i en sortir de la rampa de pujada veig que m'he apropat més als de davant,...i poc a poc retallo. El noi que tinc davant va girant-se, i entrant al poble el tenia a 5 o 6 segons, però s'equivoca girant cap a meta abans de temps i ja estem junts, suposo que de ràbia canvia de ritme, però ja a la recta d'arribada el puc agafar i passo segon, a 6 segons del guanyador...un bon retorn a les curses després de la marató, i una cursa a recomenar. L'Edu també va córrer i la calor i les rampes van deixa'l tocat, però va arribar com un campió. Després trofeu que recullo amb l'Aran, i au, cap a Saldes, a passar un fantàstic cap de setmana tranquilets, amb Edu+Edurne+Erik, i les meves noietes, Eli i Aran.

Buscant, buscant, també he trobat una foto de Copenague del moment agónic a falta d'1km,...el fotógraf li ha posat el títol "almost there"... a veure si us agrada