El dragon Kahn de Sabadell, mitja marató, mig martiri

I va arribar diumenge i la mitja...la setmana havia estat ben dura, bastants kms i molts d'ells ben ràpids. Fem amb el Marc els 4-5kms de rigor, en progressió i ens en anem a la sortida,...savíem que era dura, però tant??? Es dona la sortida i als 200 o 300 metres em trobo que el Karlos i l'Eloy,perfectament uniformats estan allà a una banda, realment em fa molta il.lusió veure'ls, doncs tots els ànims van bé quan veus que els kms comencen a pesar a les cames, i ahir no havia ni tan sols començat que ja les tenia pesadetes, això em va fer decidir-me per les Vomero. En fi, que comencem baixant fins el km 2, ràpid, i de seguida fem un grupet de 5 o corredors que amb alguna alta i alguna baixa segons el tram pràcticament vem mantenir fins el final. A les pujades em feien patir, doncs jo no anava tan bé, però al pla i baixades semblava que podia allargar la gambada una mica millor. Total que pràcticament tots tiràvem i tots ens amagàvem depenent del tram que toqués. Fins el km16 practicament no pares de pujar molt i de baixar molt, de fer kms a 3:25-3:30 a fer-ne els següents o els anteriors a 3:45-3:55. Passant de ritmes, només per sensació de patiment i seguint o marcant el ritme del grup. L'únic que em despistava era que el Garmin cada vegada s'avançava més als punts de km, o sigui que veia que el ritme era bó però no savia si feia 1000m o només 950,...i això em despistava. Cap al 17 ja comença el ball de bastons i cadascú tira amb el que li queda de forces, marxen dos, després salto jo i el grupet s'assepara ja fins el final, darres 2kms a 3:29, molt i molt content tot i que feia baixada. Finalment 1:17:12, ritme 3:40, 12è lloc, molt millor del que m'esperava, més encara veient el perfil i 4'40" millor que Sabadell. Conclusions:
1.- L'Eloi i el Karlos estan fatal del cap, pitjor del que m'esperava, però gracies per passar el matí a Sant Cugat
2.- Les Vomero van molt i molt bé, i potser m'equivoco, però psicológicament penso que amb les voladores hagués anat uns segons més ràpid, tot i que avui no em podria ni moure...i això m'anima per NY
3.-No sé quin temps hagués fet a alguna mitja plana, però les sensacions van ser molt bones
I finalment, la Elisabet, molt bé, 1h29, després de l'1h34 de Sabadell, i aquesta vegada segona...contenta per pujar al podium que sempre dona moral, però com diu ella, ara fa res trobaves 10 noies per sota de 1h25 i ara amb 1h29 acabo segona...
Doncs això és la crónica, ara falten les fotos que van fer el núm.1 i el núm.2 de la celularunning.
Avui, com havia de ser, hem fet bondat i hem fet un dragon xino-xano
Juanan