Ja tenim els números de pitrall

Doncs sí, ha arribat el mail confirmant el número de pitrall...tindré el 259,lógicament m'hagués agradat molt més el 239, però ja m'agrada el que tinc assignat. Ara falta veure el que tanta por ens fa sempre que comencem una preparació per un repte esportiu important: que el cos aguanti. La setmana passada l'Eloi i jo arribàvem tocats però divendres amb el meu entrenament de series acompanyat del Toni i el seu carrerón dissabte per ser campió de catalunya de duatló amb el Godoy i el Zamora, semblava que havíem trobat la sortida del tunel de les lesions als genolls i que l'asalt al sub2h40 estava garantit. Només van fer falta 24h per fer-ho trontollar tot, després de dos entrenaments a tope, l'endemà ni el seu genoll ni el meu van aguantar i després de 6kms per mi i 11 per l'Eloi, va tocar caminar.

La setmana no està sent fàcil, no són lesions greus, simplement el mal no et deixa córrer. Ara estem fent bondat absoluta i a somiar que diumenge, una vegada més algun follet es fixi en nosaltres i ens deixi fer allò que desitgem, creuar la línia que hi ha a 42,195m de la línia de sortida de la marató.